Història

DOMINGO FINS I SAGARRA

Entre  les moltes famílies burgueses i benestants que van triar Montcada per passar l’estiu, entre el segle XIX i XX, hi havia la de DOMINGO FINS, que pel seu tarannà benefactor va aportar de manera altruista un bon nombre d’obres socials i culturals, les quals varen contribuir i incidir en benefici del nostre poble.
Domingo Fins Sagarra, va ser un benefactor nat, mitjançant donacions, obres socials i culturals, que han deixat penjada i que encara avui perduren

Domingo Fins va néixer a Mataró l’any 1835, el més petit d’una família de sis fills, en que les cinc grans eren noies. Als dos anys es va quedar sense pare i ell va créixer envoltat de mare i germanes. La seva era una família benestant, per part paterna provenia de notaris i senyors d’Argentona i per part materna, l’avi Sagarra era d’Arenys, feia vaixells i tenia negocis a Cuba on hi havia mort; l’àvia era de la família dels Viade (emparentada amb els Biada, (Miquel Biada va fer portar el tren fins a Mataró i es va canviar el cognom).

L’any 1857 marxa de Mataró cap a Barcelona; el 1866 es casa amb Josefa Diaz Serra, filla de mariner que viatjava contínuament a Cuba i de mare nascuda a Vilanova i la Geltrú, ciutat també on abundaven els nomenats “indians”. És Agent de Duanes, té empresa pròpia. L’any 1880 la senyora Fins compra els terrenys situats al c/ Sant Antoni -també nomenat camí de Sant Iscle- de Montcada Reixac, a Anna Galzeran i es construeix la torre nomenada Torre Fins, tal com figura encara al reixat de l’entrada.

El 1886 traslladen el seu domicili, prop de la Via Laietana de Barcelona, al c/ Princesa, 56, entresòl, cantonada c/ Industria (actualment Pg. Picasso) en un edifici construït per Antoni Cuyas i dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier; cal esmentar que tant l’un com l’altre tenen relació amb Montcada, el primer per diverses propietats i el segon per ser l’arquitecte de l’antiga Església Parroquial, cremada i enderrocada el 1936.

Els Fins, matrimoni sense fills, venen a passar l’estiu com d’altres tantes famílies de Barcelona que estiuejaven a Montcada sobretot atrets per les seves aigües i fonts; hi ha diverses fotografies on es poden veure sortides al cim del Turó i d’altres. El 1897 mor la senyora Fins; tot i que gestiona l’empresa de Duanes que té Domingo Fins amb altres socis a Barcelona i Port-Bou, les estades a Montcada són cada vegada més llargues i sovint.

El 1909 trobem un altre domicili de Domingo Fins a Barcelona, al c/ Cortes 390 (ara Gran Via). Inicia una etapa de “mecenatges” a Montcada Reixac: les portes de l’Església, les de la Casa de la Vila, la restauració de la capelleta de Sant Antoni, a la façana de Cal Pursals, l’obra, el 1909, de l’Associació Benefico-Instructiva, a l’antic Cafè Colon, conegut actualment com a ABI i on es desenvolupen tota mena d’activitats culturals i educatives, amb un Patronat que ha de vetllar pels interessos del poble… i un projecte molt important, el que havia de ser Asil (també nomenat Hospital) pels avis de Montcada en els terrenys propietat de l’Ajuntament però que el senyor Fins n’assumia tot el cost. Des de l’any 1915, ja trobem que figura en el Cens de Montcada, amb tot això i per la seva edat sembla que es deuria dedicar de ple a Montcada, tot i que hi ha el document de propietat de dues tombes al Cementiri de Montjuïc on hi ha enterrada la seva esposa i on ell desitja ser enterrat.